divendres, 24 de juliol de 2015

És possible l'art sense les dones?

L’histoire sense les femmes, est-elle possible? això es preguntaven en Rouen l’any 1997 un bon grup d’especialistes, i ací està el nucli de la nostra intervenció. És possible la literatura, l'escultura, el cinema, la música, la pintura sense les dones? Podem nosaltres, aprenents d’escriptora, cantant, pintora, interpret seguir la tradició de les nostres “mares” i “mòdels”? on les hem de buscar? En els llibres de text? en la televisió i la ràdio valenciana, catalana, espanyola? A quines artistes, coneixem nosaltres, pròximes a nosaltres? Quantes exposicions o catàlegs de pintores valencianes del XIX o del XX hem visitat? Quants concerts hem sentit protagonitzats per les compositores europees contemporànies? Quantes novel·les, reculls de contes i de poesies veiem en la FNAC protagonitzat per dones que hagen escrit en català? 

“En el punt central de tot relat històric, hi ha la voluntat de saber. En el que concernix a les dones, eixa voluntat sovint ha faltat. Escriure la història de les dones suposa prendre-les seriosament.”  Michelle Perrot Les dones o el silenci de la història, 1998.



Nosaltres hem començat per prendre’ns seriosament la nostra condició de dona que necessita conèixer la història i per això encetem este blog. Hui, que comença agost, no fem vacances. Fem justícia.