ÉS DONA? ESBOREM EL QUE DIU

Atena, deessa de la saviesa. Manola Roig

Damnatio memorae és una expressió llatina que s’usa quan s’amaga el rastre d’una persona, la seua imatge, els seus documents o les seues obres, perquè es considera que el seu record és un perjudici per a la seua família o per a l’estat —clar i català, per al poder—. A totes les dones, i especialment, a les que han destacat, o senzillament han “practicat” alguna de les ocupacions que els hòmens s’han reservat en exclusiva —artistes, científiques, descobridores, constructores, lluitadores, sanadores, escriptores, místiques, governants— se’ls ha aplicat per “raó d’estat” o per just dret de conquesta una autèntica i continuada Damnatio memorae per raons de gènere. O com diríem jugant amb un conegut aforisme fusterià, “És dona? esborrem el que diu”.

Diu Montserrat Roig que només qui posseeix les paraules posseix l’univers, i cada dia que passa, i per a mi ja n’han passat bastants, n’estic més convençuda que a les dones, que vam ser les primeres en usar la paraula per parlar amb la serp —la tradició cultural-cristiana diu— se’ns va castigar apartant-nos de les trones i de la posteritat. Ells, els hòmens amb poder i per extensió tots els que se senten amenaçats per les dones, i amenaçats de mil i una manera, proven d’esborrar el rastre que les obres de les dones deixen. Tenen por de perdre l’univers, ells que no l’han posseït mai! 

Les nostres paraules, els nostres actes de desobediència, les nostres obres són tan perilloses  que sempre n’hi ha qui s’interessa a borrar el rastre, el nostre, com siga. Però resultem difícils d’amagar. Hui toca recordar, a un grup bastant desconegut d’artistes catalanes i valencianes que van nàixer entre el 1800 i el 1939, el rastre de les quals que no trobareu fàcilment en els llibres de text, les històries oficials, les exposicions o els museus. Les coneixem gràcies al treball d’un grup  de dones i hòmens, entre els quals Vinyet Panyella, Marta Pessarrodona,  Núria Nardi, Lluïsa Julià i Neus Real, i que podeu consultar i completar a la Nadala 2005. Escriptores. Fundació Lluís Carulla i al  Diccionari “Ràfols” d’artistes contemporanis de Catalunya i Balears. 

Com explica d’una forma incontestable Montserrat Palau a, Dones, històries literàries i cànon “Les històries de la literatura, com és el cas de la catalana, han estat i són en molts casos un llarg inventari d’autors. De tant en tant, i en les més completes, hi apareixen algunes autores: les trobairitzs, Isabel de Villena, Estefania de Requesens o Pilar Maspons, fins a arribar als noms indiscutibles de Caterina Albert i Mercè Rodoreda.Tanmateix, la seva presència hi és ben minsa i escadussera.”. Perquè —i açò ja és de la meua collita— la Damnatio memorae també es practica entre nosaltres. I tant, mi querida amiga i refent aquell conegut aforisme del meu estimat Joan Fuster, que alhora era una broma sobre l’aforisme d’aquell capella: “És català, Déu li do glòria” que es convertí en un “És català, veja’m que diu” i que ben bé es pot refer en un “És dona? Esborrem el que diu”.

Com algú ha esborrat de les històries oficials els noms i les obres de: 180….Isabel de Villamartín Escriptora; 1811 Maria Josepa Massanés Escriptora; 1827 Victòria Peña Escriptora;1841 Maria de Bell-Lloc Escriptora; 1845 Dolors Monserdà Escriptora;1865 Carme Karr Escriptora, Emilia Sureda Escriptora; 1869 Caterina Albert ( Víctor Català) Escriptora; 1876 Pilar Montaner Maturana- Pintora; 1877 Maria Domènech i Escaté Escriptora; 1893 Carme Montoriol Escriptora; 1892 Lola Anglada i Sarriera Il·lustradora; 1898 Carmen Osés Hidalgo Pintora; 1899 Aurora Bertrana Escriptora; 1901 Eugènia Millioud Gran Pierre Pintora; 1904 Anna Murià Escriptora, Rosa Mogas Llubià Pintora; 1907 Maria Teresa Vernet Escriptora; 1908 Mercé Virgili Giol Pintora; 1910 Rosa Leveroni Escriptora , Rosa Maria Arquimbau Escriptora, Elvira Augusta Levi Escriptora; 1911 Maria Rosa de Navas Escuder. Pintora, Leonor Muñoz Lavista Pintora; 1912 Angeles Santos Torroella Pintora; 1914 MAria Doménech. Escriptora, Concepció G. Maluquer. Escriptora, Àngels Noble MIlans Pintora, Mercé Llimona i Raymat Il·lustradora; 1915 Nieves Ortiz Comellas Pintora; 1916 Emilia de Torres Profitós Pintora; 1918 Maria Aurèlia Capmany Escriptora, Teresa Volosín Pintora; 1922 Maria Teresa Pascual ( Tessian)  Pintora, Àngels Pedreño MArtínez Pintora, Francesca Plasa Dolç Pintora; 1921 Isabel Serra Canal Pintora; 1923, Maria Assumpta Ortadó i Maymó Gravadora de cristall i esmaltista, Francisca Morell Molinas Pintora, Josepa Mestres Rodon Pintora; 1927 Pilar Serrano Misas Pintora, Lluïsa Torres Simón Esmaltadora; 1928 Roser Muntañola Inglada Pintora; 1929 Pilar Perella Blanch Pintora; 1930 Maria Àngels Anglada Escriptora; 1931 Maria Vich Nadal Pintora; 1932 Teresa Olle Sanromà Pintora i gravadora; 1934 Carme Solana Farré Pintora; 1940 Isabel Steva Hernàndez Fotógrafa.

3 d'agost DONES ÚNIQUES, PLECS INIMITABLES

“Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel siguis al model que estimes, més seràs tu mateixa”

Mª Aurèlia Capmany

Ignorem si quan el 3 d’agost de 1492 les caravel·les que van descobrir Amèrica, sarparen des del port de Palos de la Frontera, Huelva, a bord viatjaven dones. De la mateixa manera que ningú ens ha contat com va ser la vida de les dones en l’aventura de “conquerir” Amèrica, ni com van ser la vida de les dones indigenes, "gràcies" als conqueridors. Encara que només pensar-ho em fa feredat, però estaria bé que ens ho contaren. També estaria bé disposar de relats de vida, narracions quotidianes, sobre com canvia el dia a dia, menjar, netejar, sobreviure, estimar, tindre cura, educar,  a partir del 3 d’agost de 1914, quan Alemanya declara la guerra a França i Europa esdevé territori de Guerra Mundial, la primera.

Mentre esperem eixa nova manera de contar la història de les guerres i les conquestes. sense tants herois i protagonistes masculins entre canons i grans principis territorials, hui al post de Dones úniques, recordem la valentia, la decisió, l’estima i l’admiració i uns plecs inimitables.

Isabel Vilà i Pujol, una mestra, activista, lluitadora i valenta, la primera sindicalista catalana, nascuda el 1843 - Calonge (Baix Empordà). Mireu el relat de vida que publica la REvista de Girona el 2001. 

I també recordem a Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora i activista cultural, nascuda el 1918 - Barcelona (el Barcelonès). També recordem Marguerite Duràs, l’única autora que traduí Capmany al català : “el 1965 traduí de l’autora francesa nascuda a la Cotxinxina (actualment Vietnam) Un dic contra el Pacífic per a Edicions 62. Marta Pessarrodona en el pròleg de l’edició de 1994 sosté que la versió de Capmany «va saber —i sap— apropar la passió continguda de l’autora». Publicada a París el 1950, Un dic contra el Pacífic és la primera novel·la rellevant de Duras, preludi de l’obra posterior, que culminarà amb l’edició de L’amant el 1984 (un any després traduïda al català per Marta Pessarrodona), amb un èxit comercial aclaparador, que, a més, li reportà la concessió del Premi Gongourt. No sabem quin element de la vida o l’obra de Duras va atreure més Capmany per decidir introduir-la al públic català: potser el desig i la follia dels protagonistes, potser les terres exòtiques on ocorren els fets, potser la riquesa i el desequilibri de les relacions...; potser el simple encàrrec editorial…" 

Però sobretot recordem la passió que Mª Aurèlia Capmany sentia per Virginia Woolf, tot i que deixa que la traduira Maria Antònia Oliver, autora d’un magnífica novel·la Crineres de foc. La Capmany homenatjà la Woolf, amb la novel·la Quim/Quima que imitava l’Orlando  -aquell personatge que canvia de sexe al llarg de la narració- . “A Quim/Quima Capmany obre la novel·la amb una carta que dirigeix a l’autora anglesa i en la qual justifica que el/la protagonista del llibre és un calc del seu Orlando. Capmany hi transcriu les paraules següents: «Imita, imita sense escrúpols perquè no ho aconseguiràs mai. Com més fidel siguis al model que estimes, més seràs tu mateixa. Pots repetir tranquil·la el mateix vestit, la roba dibuixarà sobre el teu cos uns plecs inimitables, i el perfum, el mateix perfum sobre la teva pell bruna farà una altra olor» (1991:

Icona russa

Acabem les Dones úniques de hui amb Salomé, diu Vikipèdia  “A l'Evangeli grec dels egipicis (primera meitat del segle II), Salomé apareix com a deixeble de Crist. Ella li demana fins a quan existirà la mort, i ell respon: "Mentre les dones pareixin", i Salomé diu: "Llavors he fet bé en no parir”….Existia una tradició entre autors del segle II que hi havia hagut uns ensenyaments secrets que havia transmès "Salomé la deixeble seguidora de Jesús. En la llegenda medieval de les Tres Maries (Maria Jacobé, la mare de Jaume, d'Alfeu, Maria Salomé i Maria Magdalena) es narra que, amb altres seguidors de Crist, van marxar en un vaixell i van arribar a les costes de Provença, al lloc de Les Santes Maries de la Mar, on són venerades”. He llegit en alguna part que els evangelis expliquen amb detall que Jesús va ser seguit per moltes dones i va viure’n envoltat d’elles, També que dues dones formaven part dels apòstols, Salomé i Maria Magdalena. Per quina raó només han quedat apòstols-hòmens, és una pregunta que també s’hauria de contestar.