dimarts, 13 d’octubre de 2015

Cherchez la femme, també als mitjans de comunicació


Vaig participar com atenta espectadora en la Jornada que l’Ajuntament de Gandia organitzà dimecres 9 de setembre amb la col·laboració de la Unió de Periodistes de València, jornada acollida al projecte DAME, un projecte europeu adreçat a promoure la visibilització de les dones en tots els àmbits de les activitats humanes. Bravo! La Jornada me la vaig prendre com la pastilla per al control del sucre, la tensió o el hipotiroidisme, una nova profilaxis per refer la meua mirada sobre les coses, i aplicar sempre que puga la mirada de gènere. Afegiu a estes raons la possibilitat, sempre plaent, de xarrar amb una bona amiga, una escriptora amagada en el seu món, una “tirantiana” de socarrel, i comprendreu per quines raons pugí al tren de Cullera-Gandia un dimecres a les 3 de la vesprada en acabar la meua jornada laboral.



El títol excità la meua curiositat Una mirada de gènere als Mitjans de comunicació, però també, o sobretot, la va excitar la llista de ponents, una llarga llista de dones valencianes lligades al periodisme i a la política, que no sempre es poden sentir en espais de reflexió institucional i/o acadèmica. De fet, segons el Consell Audiovisual de Catalunya, l’aparició de dones en TV representa només un 28% de l’espai dels mass media i només recorren a un 9% d’expertes, en femení. Per tant el món dels mitjans de comunicació continua sent dels hòmens i “sus cositas”. I si, com explicà una magnífica alcaldessa socialista, Diana Morant, tot citant Umberto Eco, “El que no apareix als mitjans de comunicació no existeix”, l’anomenat quart poder segueix controlat pels hòmens i la seua vara de medir el món. Una vara que, com afirmava Isabel Olmos, subdirectora del Levante-EMV, seguix marcant un model de professió definida amb paràmetres dels segle XIX i que obliga a les dones, en paraules de la fotografa Eva Mañez, a no tindre vida privada. Per acabar destapant amb Macu Gimeno, carregada de dades esfereidores, que la maternitat és una font de problemes per a les dones que se n’ixen del camí marcat des del poder.

He de confessar que també m’hi empenyé a l’acte el meu estat actual, un estat que no sé ben bé si anomenar “estupefacció de gènere”, “ignorància climatèrica” o “adultesa combativa”. Este estiu m’he fet major-adulta, en el sentit més popular de l’expressió, i he caigut de la figuereta. He començat a qüestionar tot —poc— el que sé, perquè he vist clarament que el que “sé” ignora i margina les dones. Sóc una víctima més de l’establisment patriarcal, androcèntric, que ens ha fet creure i ens ha ensenyat que dones artistes, científiques, santes, heroïnes, escriptores, compositores, fotógrafes, oradores, polítiques, o periodistes n’hi ha ben poques, i les que “fan faeneta” pròpia dels varons tampoc no són tan d’allò, per això les publiquen menys i guanyen menys premis, i normalment ocupen una vice-direcció, sots-secretaria, secretaria. Això mentre viuen, perquè quan moren, procuren oblidar-les —no, soterrar-les—. Exagere? Ni pensar-ho!

Ignorava que existiren tantes dones amb un cert poder als mitjans de comunicació tot i que em considere una dona informada i de sensibilitat feminista: Isabel Olmos, periodista i subdirectora del diari Levante-EMV; Mariola Cubells, periodista i analista de televisió; Maria José Grimaldo, periodista i subdirectora de Las Provincias; Macu Gimeno Coordinadora de l’àrea de Dones de la Intersindical Valenciana; Eva Mañez, fotògrafa freelance de premsa i gerent de Foto Agència València; Marina Vallés, subdirectora de Radio Gandia Cadena SER; Alicia Izquierdo, regidora Delegada de Polítiques Econòmiques i d’Innovació; Cristina Chirivella, Secretària General de la Unió de Periodistes Valencians, assessora premsa Grup Compromís Ajuntament de Paterna.
Amparo Garcia, Vice Presidenta de la Unió de Periodistes Valencians, periodista/community manager en el grup de Comunicació Grupo R Valencia; VioletaTena, vocal de la comissió executiva de la Unió de Periodistes Valencians i redactora de la Revista 'El Temps’. Escoltar-les va ser com un gran regal per començar el curs i reprendre forces i l’esperança que guanyarem la guerra, tot i que cada dia perdem una batalla, quan perdem una dona a mans d’un agressor.



Cada notícia que escolte, mire, llegesca, recordaré a Violeta Tena explicant com les fonts d’informació segueixen sent masculines i són els hòmens els generadors de notícies. Només acabe de redactar este text buscaré el Decàleg de l’Associació de Dones periodistes que cità Elena Cívico, en una magnífica intervenció. Cada matí, en escoltar a Pepa Bueno, tornaré a escoltar la càlida veu de Marina Vallés reivindicant el paper de les professionals de la ràdio, i fent-nos saber com la majoria de les redaccions de La Safor estan conformades per dones, tot i que les direccions, no. Però sobretot i encara que com Marina Cubells tinc més dubtes que certeses, intentaré mirar i buscar on estan les dones que m’han amagat i m’amaguen cada dia, les que m’han precedit o les que viuen amb mi; refaré la meua pròpia genealogia i el meu relat de vida per avançar buscant sinèrgies i re-explicar-me el món i les meues prioritats. Buscaré la dona, perquè tot i que me l’amaguen, ara sé que està ací.


Ací està l'article publicat a La Veu http://opinions.laveupv.com/rosa-roig-celda/blog/5983/cherchez-la-femme-esta-aci