diumenge, 2 d’agost de 2015

2 d'agost. Dones úniques: mares i filles


El 2 d’agost de 1934 Adolf Hitler va assumir la presidència de la República de Weimar, quedava poc de temps perquè l’horror s’instal·lara en Europa, poc de temps per a que passaren per Ravensbrükc, el camp de concentració de dones més gran ubicat en territori alemany, aproximadament 132.000 dones i criatures. Com la suecana Virtudes Cuevas Escrivà, a qui recordem.

Ja hem avisat que recuperarem dones i vides, des de la nostra visió, hui hem triat la sensibilitat i la manera de viure i veure la maternitat de forma diferent: mares i filles, dides i xiquetes. Santes apòcrifes, mares forçades, dones amagades.


Margarida d'Antioquia, màrtir (305); suprimida del Calendari Universal de sants, però molt popular en l’edat mitjana. Era invocada en els parts. Criada per una dida cristiana d’amagat, un pare que la tira de casa, un pretendent rebutjat que la denuncia, un diable-drac que se la menja i ella en surt victoriosa. Tenia 15 anys quan la van degollar.

Caterina de Vadstena, 1331, coneguda també com Caterina de Suècia, filla de Santa Brígida, dones que anaren a la contra i que abandonaren vides aparentment relaxades per dir i fer la seua. Brígida, enviudà, i decidí anar a Roma a reclamar una reforma radical de l’església.  A més eren dones que parlaven en públic i tenien seguidors. M’ha cridat l’atenció que un dels miracles que li atribueixen és que en Vadstena no hi havia polls. Una dona sensible, bona lectora i casada als 14 anys; escriptora de textos perduts i d’una Consolació de l’ànima. Mai ha sigut canonitzada oficialment.

Mare de Déu dels Àngels (la Porciúncula); patrona del Cabanyal i dels espardenyers, si hui estrenu espardenyes els vostres peus no patiran. Lligada als franciscans i a una tradició popular el Dia dels perdons. Haureu de buscar molt per trobar el lligam entre esta santa i Clara d’Assís, fundadora de les clarisses, i que es negà a seguir amb la vida que li havien marcat, i que és la patrona de les telecomunicacións i la televisió. 

Isabel Allende, 1942(Lima - Perú), escriptora, reproduïm un fragment del seu llibre Paula, escrit com un exocisme per la malaltia, el coma i la mort de la filla de l’escriptora. Si no l’heu llegit, ho heu de fer: 
 “Mi madre no había sido preparada para la maternidad, en aquel tiempo esos asuntos se trataban en susurros frente a las muchachas solteras, y la Memé no tuvo la ocurrencia de advertirla sobre los indecentes afanes de las abejas y las flores, porque su alma flotaba en otros niveles, más interesada en la translúcida naturaleza de los aparecidos que en las groseras realidades de este mundo, sin embargo apenas presintió su embarazo supo que sería una niña, la llamó Isabel y estableció con ella un diálogo permanente que no ha cesado hasta hoy. Aferrada a la criatura que crecía en su vientre, trató de compensar su soledad de mujer mal casada; me conversaba en alta voz asustando a quienes la veían actuar como una alucinada, y supongo que yo la escuchaba y le respondía, pero no me acuerdo de ese período intrauterino.”



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada